Ainhoa Mata

L’exposició del museu nacional del Prado (25/6/2019-29/09/2019) ens transporta a l’Europa del segle XVII de la ma d’uns dels mestres de la història de l’art, Velàzquez, Rembrandt i Vermeer. En aquest viatge de germanor, es destaquen les semblances entre la pintura d’Espanya i els Països Baixos en comptes de les diferències, a través de 72 quadres de diversos artistes de l’època. Els dos països varen pertànyer a la mateixa corona, fins a la independència dels Països Baixos aconseguida amb la Guerra dels 80 anys (1566-1648).

Les obres pertanyen al realisme pictòric, corrent artístic que es contraposava a l’idealisme renaixentista. En els quadres es mostren escenes quotidianes com retrats de persones humils, bodegons, habitatges modestos… En molts dels retrats, els vestits són negres amb colls blancs voluminosos. Els artistes mostren els ideals estètics compartits a tota Europa. A l’exposició es cita a Ortega i Gasset: “La unitat de la pintura d’occident és un dels grans fets que fan manifest la unitat de la cultura europea”.

Molts dels quadres estan pintats amb traços lleugers, lliures, mostrant la pintura. Un crític de la època els va descriure com “pintar a cops de pinzell grollers”. Segons s’indica a l’exposició, “El realisme pictòric apel·la a allò proper per evocar allò transcendent”.

Aquests són els quadres que més m’han impressionat per la seva composició, l’expressió dels protagonistes i els seus colors:

Vista de cases a Delft, conegut com “Petit carrer” (1658), Johannes Vermeer. Aquest quadre de petites dimensions (54,3×44 cm) ens porta a la Holanda del segle XVII, a la seva arquitectura. Tres dones fan feines de la llar. Els colors del quadre són harmoniosos, marrons vermellosos en suau contrast amb blancs, grisos, una pinzellada blava. Al mirar el quadre és com si es parés el temps, tornéssim a una època en que sembla que es visqués de forma més pausada, a un ritme més lent que l’actual.

Mènip (1638. Filòsof i escriptor grec), Diego Velázquez (Sevilla, 1599​-Madrid, 1660). Quadre de grans dimensions (179×94 cm), de composició senzilla.  Mènip de Gadara dret, mira al pintor, vestit amb roba esquinçada (nascut esclau, va guanyar molts diners i de gran els va perdre). Uns pocs objectes acompanyen la figura: un llibre, un pergamí… indicant la cultura que posseïa.

El quadre és auster, de colors foscos, negres i marrons, en que destaquen les taques de llum d’un llibre i un pergamí, que equilibren el quadre al contraposar-se a la cara il·luminada del personatge. Les pinzellades lliures mostren en detall l’expressió del rostre, i tot just esbossen el fons. L’expressió de Mènip captiva, amb la seva mirada sàvia i el somriure tranquil, relaxat.

Autoretrat com l’apòstol Sant Pau (1661). Rembrandt (Leiden, 1606-Ámsterdam, 1669). La sobrietat impera en aquest quadre, que mostra a l’artista mirant a l’espectador, subjectant un llibre. La paleta de color és càlida, de tons marrons, taronges, rosats… amb el contrast entre part de fons negre i la cara il·luminada. L’expressió de Rembrandt en el quadre és de tranquil·litat, amb les celles aixecades, transmet un punt de sorpresa o d’incredulitat. Les pinzellades són àgils, lliures, el vestit i el fons són grans taques abstractes.

El geògraf (1668-1669), Johannes Vermeer (Delft, 1632-1675). Petit quadre (53 x 46,6 cm) que mostra el treball d’un geògraf. Com en altres quadres de l’artista, la llum suau entra a través de la finestra, il·luminant els mobles que estan pintats amb delicat detall. Els tons càlids vibren al costat dels blaus de la túnica  i les estovalles, aportant força al quadre.

Bufó El Primo o  don Sebastián de Morra (1645), Velázquez. Pintor de la Cort, Velàzquez també va immortalitzar a persones corrents com els bufons de la cort, les filadores…

L’exposició és imprescindible per als amants de l’art: és difícil veure tantes obres mestres juntes!