Hipnòtica. Impressionant. Un espectacle rodó, sense cap fisura.
Ahir vaig gaudir d’un gran regal d’aniversari amb dues amigues: vaig veure a Sara Baras per primera vegada dalt d’un escenari.
L’obra Sombras atrapa l’interès del públic des del primer moment: un fons que s’il·lumina i mostra la silueta dels artistes; el ritme marcat pels tacons es fusiona amb el ritme de la guitarra.
Cada cançó és interpretada per Sara Baras, ballarins i ballarines, músics i cantaores amb sentiment i contenció alhora, són tan importants els “taconeos” com els silencis. L’escenari, auster, s’adapta a cada situació només amb l’expressivitat de la llum i de les ombres, i amb panells japonesos. El vestuari, que canvia en cada número, sorprèn per la senzillesa i elegància. Els instruments de percussió, de corda i de vent es van succeint i complementant amb la veu dels cantaores i la percussió dels tacons. Sorprèn l’harmònica i el saxo que recorda al jazz. Hi ha una escena en que et transporta al Japó, amb el sol naixent, les ombres i els vanos. Múltiples influències en un espectacle que té una gran força plàstica.
Sara Baras omple l’escenari amb la seva presència, amb el ritme dels peus, les voltes sobre si mateixa en que els braços semblen un nou vestit a l’aire. Ella interpreta, transmet la màgia de la dansa i del flamenc amb tot el seu cos.
Només tinc paraules d’agraïment per oferir-nos una nit inoblidable, amb un espectacle totalment contemporani.
