Ainhoa Mata

Les fotografies sintetitzen històries sobre injustícies, lluites, valentia, reptes… mostrades des del respecte i la comprensió. En algunes d’elles, el periodista ha posat en risc la seva vida per mostrar-nos una història punyent. Alhora, tenen força plàstica, estètica.

D’entre les diferents fotografies, les que més m’han impressionat són les següents:

– Síndrome de resignació. Gent, primer premi individual. 2 de març 2 de 2017. Fotògraf Magnus Wennman.

Hi han hagut vàries noies d’entre 7 i 19 anys de l’ex-yugoslàvia o de l’est de l’Europa, que en rebre la denegació d’asil a Suècia, han caigut en coma. S’estan investigant els motius, per ara no es tan prou clars. Es creu que és degut inicialment al trauma, a més d’una reacció a l’estres i la depressió. Aquest síndrome només s’ha donat a Suècia.

– Manal, retrats de guerra. Gent, segon premi individual. 10 de juliol de 2017. Fotògraf Alessio Mamo

Manal es una noia que ha tingut greus ferides a causa de l’exposició d’un missil a Irak. Acompanyada de la seva mare i dos germans, li estan fent operació plàstica a Jordània. Ha d’estar amb la cara tapada per una màscara moltes hores al dia per protegir la seva delicada pell. Li agrada molt dibuixar, i al ser mostrada amb la màscara, fa pensar en una heroina i una lluitadora, supervivent, més que en una víctima.

– Bellesa prohibida. Temes contemporanis, primer premi d’històries. 12 de novembre de 2016. Fotògrafa: Heba Khamis

El planxat dels pits és una tradició a Camerun. Les mares ho fan per evitar que les seves filles siguin violades. És una història molt trista perquè hauria de ser totalment innecessària, i alhora és una història d’amor de les mares cap a les filles, per a què no quedin embarassades i puguin seguir estudiant. S’estan analitzant les conseqüències físiques i psicològiques d’aquesta pràctica, que afecta al 25% de les dones, i en algunes zones al 50%.

– Trobant la llibertat a l’aigua. Gent, Segon premi d’històries. 24 de novembre de 2016. Fotògrafa: Anna Boyiazis

A Zanzíbar les nenes no aprenen a nedar per falta de banyadors ben considerats segons la religió musulmana. La organització Panje Project (el projecte gran peix) els facilita un vestit de bany acceptable segons les seves creences i les ensenya a nedar. Les que n’han après, ensenyen a altres, en una història de creixement personal, col·laboració i esperança. Els vestits de bany grocs destaquen en la transparència de les aigües paradisíaques de l’oceà Índic.

– Boko Haram va lligar bombes suicida a elles… Gent, primer premi d’històries. 29 d’agost de 2017. Fotògraf: Adam Ferguson.

El grup militant Boko Haram de Nigèria ha segrestat més de 2.000 dones i noies des de 2014. Les utilitza com arma de guerra, lligant-les explosius al cos i obligant-les a fer-los explotar. Les noies fotografiades van poder escapar-se quan s’havien d’immolar i van trobar ajuda, en comptes d’explotar les bombes. El fotògraf ret homenatge a la valentia d’aquestes noies, sense mostrar directament les seves cares per evitar comprometre la seva integritat física al ser reconeguda pels seus segrestadors.Aquestes fotografies tenen una gran força plàstica gràcies a la saturació dels colors, el contrast entre la zona amb iluminació directa i indirecta.

L’exposició es troba a l’antiga casa de la caritat (edifici de 1802), rehabilitada i renovada al 1993 pels arquitectes Helio Piñon i Albert Viaplana. Es tracta d’una intervenció brillant, de diàleg entre la part antiga i la part nova, des del respecte a l’història i també al llenguatge de l’arquitectura moderna. En al mig del pati s’inclou la part nova una façana de vidre que es plega a la part superior. D’aquesta forma reflexa la façana i la coberta del pati antic. La resta del programa nou es realitza soterrat: tot el terra del pati en realitat és la coberta del vestíbul d’accés, al qual s’hi accedeix per una rampa situada al propi pati interior. A més ara es pot visitar el mirador del CCCB.

L’exposició és impressionant: no us la perdeu!